A mode de presentació
Antonio las Vegas és, potser, el més important poeta del circ.
Antonio las Vegas, Joe Conrad Vegas, poeta autoexiliat, es conegut principalment pel seu Rock against rock (1970), escrit a California en el context beat, completament ignorat al principi, i aclamat posteriorment per la crítica —arran d’aquella ja famosa citació de la Sontag—, i donant acte de fe del naixement d’allò que hom ha convingut en denominar l’antonisme, quan ja el poeta feia un temps que havia retornat de l’exili europeu, la gira que el portà per les principals ciutats del vell continent de la mà dels Martoni, i que va incloure l’estada a Barcelona.
Días de frontera, días de circo, publicat per Lumen en 1975 en la seua col·lecció Imagen y palabra, escrit durant l’estada del poeta a Barcelona entre els anys 1968 i 1975, és el quadern de bitàcola de la seua estada al circ Fratelli Martoni. Una crònica emocional, sense un fil massa precís, que incloïa una continua fragmentació de la narrativitat i una hipnòtica exposició de mons i imatges simbòliques, mítiques i existencials. Són, així, unes pàgines plenes d’efectes poètics i fantàstics, que pertanyen a un idealitzat estat salvatge i indòmit de la vida, amb les quals ALV pretenia traduir l’ofuscació i la inquietant complexitat psicològica en la percepció de sentiments i sensacions per part del catàleg de personatges que campen pel seu relat.
Ningú ha explorat com ell, i donat fe del joc de miralls, de la poesia que neix del duel entre antagonistes: la sordidesa que conviu amb l’espectacle i la seva exactitud; la soledat i la comunió amb el públic; el nomadisme, el desarrelament i l’alegria d'una nova toponímia.
Dr. García Tibau.
